“Escric aquestes línies plorant d’emoció, assegut a taula mirant-me el Canigó nevat mentre ressona a les meves orelles l’últim treball d’aquests prohoms del rock neoclàssic futurista –suposant que sigui possible etiquetar els Obeses d’alguna manera. Tot el que pugui escriure quedarà curt i, per tant, només puc remetre’m a l’escolta obligada d’aquesta peça que ja és part imprescindible de la història de la música catalana –ergo, universal. Arnau Tordera, cantant fastuós i guitarra excels, acompanyat dels seus genials adlàters, ha esculpit en marbre i lluentons un capítol important en la història.” (Jair Domínguez)